“Agafau un pinzell i tenyiu la memòria d’aquest poema”. 

Antoni Gost

 

Nascut al 1998 a Mallorca, terra on em sento fortament arrelat i d'on he extret gairebé tota la meva inspiració. No només a través del que representa l'estima i l'apreciació del territori, sinó de totes les persones que m'han ensenyat i, en certa manera, guiat artísticament durant tots aquests anys a través de la poesia, la música i les converses absurdes que acaben donant forma a moments de disbauixa. Sóc fruït, doncs, de tot el que m’han aportat les persones que admiro i estimo, i dels encontres que t’obren les portes a altres concepcions de l’art i de la vida.

 

La meva obsessió per la música em va despertar l’admiració pel cinema, que incorporava sovint bandes sonores increíbles… A partir d’aquí vaig anar experimentant amb la imatge, cercant inspiració en la naturalesa i les formes. Admiro el cinema que inunda la pantalla d'emocions i de sensacions, de vegades de forma sutil, deixant a l’espectador el poder de l’interpretació o de l’ambiguitat. També m’atreuen les creacions amb un trasfons social crític, i les pel·lícules de terror, que em desperten sentiments que desconec. Per tot això, i per moltes més coses crec que el cinema, i l’art en general, m’han servit per expressar el que no puc explicar en paraules i per recercar el que penso i lo que sóc com a persona. 

 

Per mi l’art és l’única via per expresar el que surt directament del cor, sense cap mena de filtre. El cinema i la fotografía m’han servit per donar forma a pensaments a vegades abstractes i instantanis que es poden estirar com un xiclet i que, moltes vegades, acaben convertint-se en una obra amb cara i ulls. Aquesta és la meva manera de concebre l’art i de treballar-lo. 

 

​